Visualització de contingut web

Estructura de la comissió executiva

  • Composició

La comissió executiva estarà constituïda per un nombre de membres igual al nombre de grups parlamentaris amb respresentació en les Corts.

art. 41.1 de la Llei 2/2015

Visualització de contingut web

Ricardo García Macho

President

Ricardo García MachoRicardo García Macho és catedràtic de Dret Administratiu en la Facultat de Dret de la Universitat UJI de Castelló. Doctor en Dret per la Universitat de Salamanca en 1981, de la qual va ser Professor Titular des de 1984 fins a 1994.

Ha realitzat diverses estades d'investigació en l'Institut de Dret Públic de la Universitat de Bonn, en el Departament de Dret Públic de la Facultat de Dret de la Universitat de Florència, en l'Institut d'Investigació de la Universitat de Ciències de l'Administració d'Speyer i en el Centre d'Investigació de Dret Públic de la Universitat de Mont-real. Per a això, ha rebut beques del DAAD alemany, Ministeri d'Assumptes Exteriors d'Itàlia, de la Generalitat Valenciana, i Salvador de Madariaga del Govern espanyol.

Ha sigut lletrat del Tribunal Constitucional entre els anys 1997-1999 i magistrat suplent del Tribunal Superior de Justícia, Sala Contenciosa Administrativa, de la Comunitat Valenciana. Ha sigut investigador principal de set projectes d'investigació sobre temes com "Protecció del Medi Ambient", "Dret Administratiu de la Informació i Administració transparent", "Dret Públic, transparència i ordenació econòmica", o bé "Federalisme, Democràcia multinivell i Participació", concedits per la Fundació Bancaixa, Generalitat Valenciana, Ministeri de Ciència i Innovació i Ministeri d'Economia i Competitivitat.

És membre de l'Associació europea Societas Iuris Publici Europaei (SIPE), de l'Associació Hispà-italiana de Dret Administratiu i de l'Associació Espanyola de Dret Administratiu. S'ha ocupat de diversos temes d'investigació sobre Drets fonamentals socials, Fonts del Dret Administratiu, Ocupació Pública, Contractació Pública, Procediment administratiu i Justícia administrativa, i en els últims temps sobre Dret de la Informació i transparència, Democràcia i participació, i Ordenació econòmica i transparència. Compta amb publicacions internacionals aparegudes a Alemanya, França, Brasil o Argentina.

Ha dirigit diversos treballs d'investigació i tesis doctorals.

 

Visualització de contingut web

Emilia Bolinches Ribera

Vocal

Emília Bolinches RiberaEmília Bolinches Ribera, nascuda a Carcaixent (Ribera Alta) i veïna de València, estudia Periodisme (títol de periodista en 1972), i és llicenciada en Filologia Moderna (anglès i francès) per la Universitat de València en 1978.

Ha treballat com a periodista des de 1971 fins a 2008, any en què es jubila, en premsa escrita (diaris Tele-Express de Barcelona, El Independiente de Madrid i Diari de València; setmanaris València-Fruits i València Setmanal; i revistes com Interviu, Temps, Diners, Viatjar i Saó, entre altres), ràdio (Ràdio Popular, Radiocadena Espanyola i Ràdio 9), i televisió (TVE-Aitana i TVV-Canal 9). Actualment col·labora ocasionalment en diaris de paper, publicacions digitals i xarxes socials. Pertany a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i a la Xarxa Estatal de Dones Periodistes, i també a la Unió de Periodistes Valencians, de què és sòcia fundadora.

 

En l'àmbit acadèmic va impartir classes en línia des del curs 2006/2007 al 2010/2011, en la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló, sobre la relació entre la ciutadania organitzada i els mitjans de comunicació.

 

Des de 2004 fins a 2014 va formar part com a Observadora Internacional Electoral de diverses missions per a cobrir els comicis presidencials i parlamentaris de Bolívia, Equador, Mèxic, Nicaragua, Paraguai, República de Moldàvia i Veneçuela.

 

Imparteix conferències en fòrums universitaris i ciutadans i publica assajos sobre política internacional, comunicació, transparència i participació ciutadana, feminisme, ciutadania i Drets Humans.

 

La Universitat de València, li va publicar en 2013 la biografia: "Pilar Soler, rebel amb causes", clar referent per al feminisme valencià. En l'actualitat prepara un llibre de contes, i un altre sobre la transformació del poble de pescadors i mariners de Benidorm en l'empori turístic d'avui.

 

Manté contacte amb organitzacions socials i ONG com ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació), de la qual és sòcia fundadora i vicepresidenta, l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció, Valencians pel Canvi, Amnistia Internacional, Green Peace, Mostra Viva del Mediterrani, Creu Roja i Menuts del món de què també és sòcia fundadora, amb les quals col·labora habitualment en la defensa ciutadana dels seus objectius.

Visualització de contingut web

Lorenzo Cotino Hueso

Vocal

Lorenzo Cotino Hueso

Lorenzo Cotino Hueso, www.cotino.es, és acreditat com a catedràtic des de 2012, professor titular de Dret constitucional de la Universitat de València des de 2002, magistrat suplent del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (contenciós administratiu) 2000-2015. És doctor i llicenciat en Dret (UVEG), Màster en l'especialitat de drets fonamentals a Barcelona (ESADE), Llicenciat i Diplomat d'Estudis Avançats de Ciències polítiques (UNED).

És autor de set llibres i coordinador d'altres set, així com de 110 articles doctrinals o capítols de llibre i 206 ponències, comunicacions o conferències en congressos o seminaris nacionals i internacionals. Ha rebut premis d'investigació nacionals, així com Premi Extraordinari de Doctorat.

Professor invitat en Konstanz (Alemanya) i en diverses universitats colombianes, amb estades d'investigació també en Utrech (Països Baixos) i Virginia (Estats Units). Dirigeix la Xarxa www.derechotics.com, i els seus últims anys destaca per la publicació i coordinació de monografies i articles sobre el Dret de les TIC, privacitat, govern obert i transparència, matèria en què ha dirigit i dirigeix actualment projectes nacionals d'investigació.

 

Visualització de contingut web

Isabel Lifante Vidal

Vocal

Isabel Lifante VidalIsabel Lifante Vidal és professora titular de Filosofia del Dret en la Universitat d'Alacant des de 2001. Llicenciada en Dret per la Universitat d'Alacant, Màster en Legal Theory, per l'European Academy of Legal Theory de Brussel·les, i doctora en Dret (amb premi extraordinari de doctorat) per la Universitat d'Alacant.

Ha realitzat estades d'investigació en l'Institut d'Investigacions Filosòfiques de la UNAM (Mèxic), en UNIVALI (Brasil) i en la Universitat de Gènova; i ha participat com a professora en diversos cursos de doctorat i mestries en universitats d'Espanya i Llatinoamèrica.

Entre les seues publicacions destaquen els seus treballs sobre la interpretació jurídica, els poders discrecionals, el concepte de representació i la seguretat jurídica.

Forma part del Consell Editor de la revista Doxa. Quaderns de Filosofia del Dret i del Comitè executiu de l'Observatori d'Argumentació Jurídica per al món Llatí.

Va ocupar els càrrecs de secretària general i Vicerectora d'Estructura i Desenvolupament Institucional en la Universitat d'Alacant.

 

 

Visualització de contingut web

Carlos Flores Juberías

Vocal

Carlos Flores Juberías

Carlos Flores Juberías (València, 1964) és llicenciat i doctor en Dret per la Universitat de València, –amb Premi Extraordinari en ambdós casos–, així com a Llicenciat en Ciències Polítiques per la UNED.

Des de 1995, és professor titular de Dret Constitucional en la Universitat de València, trobant-se acreditat com a catedràtic des de 2013. Entre 1993 i 1995 va ser becari «Fulbright» i professor visitant en la Universitat de Califòrnia, San Diego.

Les seues publicacions s'han centrat en l'estudi comparat dels processos electorals i la configuració del sistema de partits en les noves democràcies de la Europa de l'Est, així com en la constitucionalització en aquestes de les noves institucions democràtiques.

Ha editat –entre altres– les obres col·lectives «Las nuevas instituciones políticas de la Europa Oriental» (Madrid, 1997), «Derechos y libertades en las nuevas democracias de la Europa del Este» (Pamplona, 1999), «La transformación de las políticas sociales en la Europa del Este» (Madrid, 2001), «Estudios sobre la Europa Oriental» (València, 2002), «Rusia, en vísperas de su futuro» (con A. Colomer, València, 2002), «La Política Exterior, de Seguridad y de Defensa de la Unión Europea» (València, 2004), «De la Europa del Este al este de Europa» (València, 2006), «Todos los filmes del Presidente: La presidencia de los Estados Unidos vista a través del cine» (València, 2008), «España y la Europa Oriental: tan lejos, tan cerca» (València, 2009), «Europa, veinte años después del Muro» (Madrid, 2009), «Retratos de una ambición: políticos, campañas, elecciones y parlamentos vistos a través del cine» (València, 2011), «2004-2014: Diez años desde la ampliación hacia el Este de la Unión Europea: un balance multidisciplinar» (Madrid, 2014); i, amb J.M. Enríquez i F. Reviriego, els llibres de relats «De la igualdad y otros cuentos» (Madrid, 2015) i «De la libertad y otros cuentos» (Madrid, 2016).